Quatre socis de l´EGAN el pròxim més de Gener, marxaràn cap a Argentina per intentar l´ascensió de l'Aconcagua, una de les muntanyes mítiques del món. El "Cerro'Aconcagua", és el cim més alt d'Amèrica i de tot l'hemisferi austral amb els seus 6.962 mts d'alçada, i es troba a la serralada dels Andes, al seu extrem nord-occidental.
Al nord i a l’est limita amb el Valle de las Vacas i a l’oest i al sud amb el Valle de los Horcones Inferior. Diversos glaciars travessen la falda de la muntanya, els més importants són el nord-oriental o Polac i el de l’est o Anglès. Es troba dins els Parc Provincial de l'Aconcagua (província de Mendoza-Argentina) i és una muntanya molt freqüentada per alpinistes de tot el món, amb una entrada de 6000 a 7000 visitants per temporada, que va de Desembre a Març.
L'Aconcagua per la seva via normal és tècnicament senzilla, ja que no és necessari l’ús de tècniques d’escalada. La seva complexitat radica en els efectes de l’altura, ja que aquests són molt severs (la pressió atmosfèrica és del 40% de la que hi ha a nivell del mar) i les condicions climatològiques poden canviar bruscament (el conegut "vent blanc” de l'Aconcagua).
No obstant es tracta d´un objectiu seriós que no es pot subestimar, ja que tot i que la seva ruta de la cara nord-oest pot semblar molt accesible, els tres camps d'altura estan per sobre de l'altitud del Montblanc i l'últim a l'alçada del Kilimanjaro. El percentatge d'èxit no supera el 30% en expedicions amb gent experimentada.
Un altre factor important conjuntament amb l'alçada és la gran sequedat ambiental que hi ha, per tant la hidratació és fonamental al llarg del període d'aclimatació, recomenant una ingesta de líquids entre els 5/6 litres al dia per alpinista, l´inconvenient però és que l'aigua de la zona és rica en magnesi, i això pot produïr descomposició factor que pot agreujar el procés de deshidratació.
La primera ascensió a l'Aconcagua de la que es té notícia es realitza a l’any 1897 per una expedició encapçalada pel britànic Briton Edwar Fitzgerald. El cim va ser aconseguit pel suís Mathias Zurbriggen el 14 de gener i per uns altres membres de l’expedició uns dies més tard.
El primer argentí en fer el cim va ser Nicolás Plantamura, que era de l’Exercit Argentí, el 8 de Març de 1934; la primera dona va ser la francesa Adriana Bance, el 7 de Març de 1940, la qual va pujar acompanyada per membres del Club Andinista de Mendoza.
Actualment, per entrar en el Parc Provincial, és necessari adquirir un permís a l’autoritat provincial del parc: la Direcció de Recursos Naturals Renovables de la Província de Mendoza, organisme governamental que s’encarrega de l’administració del parc regulant els cànons pels turistes i les empreses de serveis que treballen dins el parc. Els preus varien cada any i segons correspongui a temporada alta o baixa.
La ruta escollida per a la nostra ascensió serà la normal, per la seva cara nord-est.
Penitentes (2600m) – Confluencia (3400m)
Entrem al Parc per el Puente del Inca a 2720 mts, situada a la Quebrada de Horcones,i ens uns 25 minuts arribarem a la Laguna de Horcones 2980 mts, on es troba el control que ens demanarà tots els permisos necessaris per poder accedir al Parc. Aqui comença el sender que ens ha de portar fins a Confluencia. Aquest recorregut és paral.lel al riu Horcones i ens portarà unes 3 hores de temps.
Es recomana passar-hi de 2 a 3 dies a Confluencia per tal d'aclimatar, es pot pujar a visitar Plaza Francia a 4200 mts i la majestuosa paret S de l'Aconcagua (una de les parets més grans del món amb els seus 3000 mts de paret aprox. !!!!).
Confluencia (3400-3500m) – Plaza de Mulas (4230m)
Fotografia de Plaza de Mulas
Plaza de Mulas (4230m) – Canadà (4900m)
Ascensió de 3-4 hores amb un desnivell de 700 mts, per senda perfectament marcada primer cap el nord–est i després cap a l’est. Atravessem una petita congesta i cambien novament d'orientació i pendent. Just sobre nostre es troba un padrigolet de roques petites amb el camí marcat fent Zig–Zag que és conegut com l´Acarreo. Als 4550 mts, ens trobarem amb uns curiosos gendarmes que es coneixen com el semàfor, ja que és lloc d'aturada dels alpinistes. El camí continua superant desnivell i alguna que altre congesta, fins arribar a unes explanades on poder montar campament. És un lloc molt exposat als vents però el desnivell des de Plaza de Mulas es apropiat per una jornada de caminada. Aquest punt ens ofereix uns vistes impressionants del Cerro Cuerno, Bonete i Catedral, i neu per poder fabricar aigua. És un lloc on també cal preveure caigudes de pedras de la zona anomenada el "Gran Accarreo". Desprès de fer-hi nit ens enfilarem a Nido de Còndores.
Canadà (4900m)– Nido de Còndores (5400m)
Nido de Còndores
Ascensió de 3-4 hores amb un desnivell de 600 mts. A mesura que deixem Canadà per camí pedregós amb clar pendent, arribem a un punt on aquest desapareix bruscament a 5150 mts, el denominat Cambio de Pendiente, 5150 mts. Aquí l'alpinista notarà el canvi a baixes presions, si l'aclimatació es correcte no es notarà gaire, per contra si l'aclimatació és insuficient, l'alpinista notarà els primers simptomens. Sortint des de Cambio de Pendiente i a uns 200 mts de desnivell ( creuant el Gran Acarreo) podrem observar el refugi abandonat Antàrtida, actualiment semidestruït. Continuem en direcció nord–est fins arribar als 5.350 metres d’altura. Arribarem a Nido Cóndores a 5400 mts que es troba ubicat en el collat Aconcagua–Cerro Manso. En aquesta zona també es sol trobar neu i són freqüents grans planxes de gel amb poca pendent. Magnífic punt per contemplar el Cerro Mercedario, tercer cim més alt dels Andes juntament amb el Llullaillaco, de 6770 mts. En cas de fer molt vent, és el millor lloc per veure el famós hongo de l'Aconcagua. Es recomana passar 2/3 nits a nido, abans d'ascendir al darrer campament, i com a mínim un dia i una nit, ja que encara que la pujada és fàcil, es nota forá l'altitud ( 589 mts).
Berlín
Des de Nido Cóndores el camí agafa direcció sud–est fent una Ziga-zaga seguint la cresta nord-oest. A una altura de 5.800 metres es troben els refugis "Libertad”, "plantamura” i "Berlín”, en un lloc vertaderament atractiu i de grans vistes panoràmiques. D’aquests tres refugis només estan habilitats els dos primers, el tercer li falta el sostre i part de l’estructura.
Berlín és un lloc increïble per l'alçada a la que es troba, notarem com els moviments es tornen lents, costa força muntar les tendes, lluitar contra el vent, anar al "toilette" .....
Berlín (5890m) – Cim ACONCAGUA (6962m)
Des del "Portezuelos de los Vientos” afrontem el "Gran Acarreo", part que un cop superada dóna molta força psicològica, ja que majoritariament qui supera aquesta part del recorregut acaba superant també la Canaleta d´accés al Cim. Per superar la Canaleta cal encarar-la per la dreta, és una tartera amb majúscules, d’uns 50 a 100 metres d’amplada i 30 – 35º de pendent, millor trobar-la amb neu que haver d'afrontar el calvari pedregós, però la neu pot estar congelada en aquest sector i per això es probable l’ús de grampons . Sense neu, és tracta d´una tartera amb grans roques inestables amb un desnivell d’uns 400 metres."La Canaleta” ha sigut des de sempre un mite. S’ha dit sempre que es guanya molt poc terreny, "que puges un pas i en retrocedeixes dos”, etc., etc. El secret de "la Canaleta” es pujar-lo molt calmat i utilitzant pals d’esquí telescòpics per no perdre l’equilibri i malgastar així energia. S’ha d’afrontar aquest tram saben que el cim es a tocar. Aquí l'altitud és ja de 6500-6700 mts i la manca d'oxígen resulta evident i la respiració ho acusa.
Al final de la Canaleta, tallada contra el cel, esta el cim principal lleugerament a l’esquerra, el "Filo del Guanaco", fil que uneix els dos cims de l'Aconcagua ens hi dona accés. El cim N és el més alt a 6962 mts. per damunt de tot el que ens envolta !!!!
Hola expedicionaris!!! Veig que la cosa ja comença a moure's. Endavant amb els preparatius! L'espera fins que arribi el dia de marxar cap allà baix serà llarga, però segur que se us passen els dies volant! Manos a la obra!
ResponElimina(xavi elvira)
Quina enveja (sana eh!) espero que us vagi molt bé i pugueu fer cim. Aneu amb compte eh! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, això esperem que tot vagi bé!!!! tic, tac, tic, tac .... passen els dies.
ResponElimina